Ali di babbo

Aquestes vacances per terres sicilianes han donat per molt. Sicília és terra de literatura i això es respira per tot arreu, fins i tot en un poblet dalt d’un turó hi trobes llibreries com aquesta,Ubik, una temptació per una llibretera… Un, dos i cap dins. Després de remenar una bona estona en surto amb dos llibres Come Dio comanda, del Niccolò Ammaniti (pendent) i Ali di babbo de la Milena Agus. No me’n vaig poder estar perquè feia massa poc que Milena Agus m’havia captivat amb Mal de pedres .

Ali di babbo (‘Ales de pare’) té molt a veure amb l’anterior llibre d’Agus: una dona, bogeria, innocència i una gran passió per Sardenya i el seu territori.
A través de la veu d’una nena, a qui el pare va abandonar per deutes amb el joc, tot i que ella el creu mort, d’aquí el títol del llibre, coneixem la història de Madame i els seus veïns en algun indret verge de la costa sarda.
Madame és una dona rica gens sumptuosa que podria vestir les millors gales tanmateix ho fa amb quatre draps, per ella el millor tresor és el lloc on viu. Madame no creu amb els diners però sí amb la màgia i l’amor per això ens sorprèn amb petits rituals i manies, no obstant, l’amor sembla que no la vulgui acompanyar.
Madame que regenta un petit hotel en aquest indret privilegiat i els seus veïns viuen assetjats pels especuladors immobiliaris que hi veuen una gran oportunitat, especuladors que estimen la terra no pels fruits que dóna sinó pels metres que permet construir. Ells ferms però no venen i no cedeixen.
Milena Agus fa un retrat àgil, amb capítols curts, un estil fresc i gens carregós que et transporta a un univers molt especial.
“Qui il cielo è transparente, il mare color zaffiro e lapislazzuli, la vegetazione profumata, le scogliere granitiche argento e oro. Nelle piccole zone coltivate, rubate alla macchia, sulla collina, fra i muretti a secco, brillano in primavera i fiore bianchi dei mandorli, in estate i pomodori rossi e in inverno i limoni.”

Aquesta descripció és de Sardenya però encaixa perfectament amb el paisatge sicilià que m’ha acompanyat a mi i a les meves lectures: El día de la lechuza, Leonardo Sciascia; Sicilia, Ismael Grasa; El guepard, Lampedusa i un llibre d’Asteroide En lloc segur que ha de sortir aquesta tardor una delícia que ja comentarem. Només retrec una cosa a Sicília i és que de les meves dèries només n’he pogut satisfer una part El petit príncep l’he trobat en italià, àrab i xinès però m’he quedat sense un Tintin en italià, com pot ser que en cap llibreria de l’illa tinguessin ni un sol exemplar d’en Tintin???