Digues que m’estimes encara que sigui mentida

En el 20è aniversari de la seva mort, una veu imprescindible.

“La vida i els llibres m’han acompanyat mentre intentava d’aprendre l’ofici d’escriure. Si m’obliguessin a posar en unes balances la vida i els llibres, no sé pas què hi pesaria més. Però tant la vida, com els llibres, com la ciutat on vaig néixer, s’han anat transformant en les meves pàtries.”

” De l’ofici d’escriure me’n considero una aprenenta. Del plaer d’escriure i llegir, me’n considero entusiasta. Tot plegat ajuda a viure, que potser és l’afer més important.”

“Bé, les escriptores ja no som l’objecte passiu que necessita el diable per a tenir veu de subjecte, ni tampoc dones que escrivim perquè necessitem, només, expressar la nostra condició sexual.”

“Però si la geografia literària es va nodrint de memòria i oblit, la construcció d’un món necessita, com una casa, d’uns fonaments. I aquests es van col·locant en el moment en què triem l’ofici d’escriure. L’ofici d’escriure no s’inicia en un moment de bon humor, ni tampoc perquè ens sentim tocats per un raig miraculós. Neix d’una necessitat, primer difosa i més tard insistent. Com una malaltia.”

“I la ciutat actual, com totes les ciutats actuals, expulsen els qui la narren. I això és bo: perquè hi retornes després, d’una altra manera. Aleshores sí, aleshores pots construir una ciutat, diferent i semblant a la vida, que és la ciutat literària. Una ciutat inacabada, com inacabades son totes les geografies literàries que han estat fetes de memòria i oblit.”

Publicat per ed. 62