Dissabte, 16 de desembre de 2017

Va ser una de les meves lectures, en edició avançada, durant les vacances, quan vaig acabar-lo vaig dir que si existís la justícia literària aquesta novel·la hauria de ser un dels llibres de la tardor.

Diria que el meu pronòstic no s'ha acomplert, que deu haver tingut unes vendes discretes, ja se sap que hi ha altres llibres de moltes pàgines i fets trepidants que li han guanyat la batalla però jo me l'he estat guardant per poder-lo recomanar com a regal de Nadal. Nickolas Butler ja ens va enamorar a Canciones de amor a quemarropa i ara torna amb una història d'amistat, de relacions familiars i molta natura. 

La història transcorre en tres etapes, tres estius i arrenca el 1962 al campament de Chippewa. En Nelson va de campaments sense cap ganes, no té amics i els seus pares fan un intent per veure si s'espavila. La vida al campament no li serà fàcil, ben aviat li posen el nom del Corneta perquè és l'encarregat de fer-la sonar i despertar els seus companys. En Nelson és un nen tímid, savi i que sempre té respostes per tot, però no té amics. El dia del 13è aniversari la mare li prepara una festa i no s'hi presenta ningú, només en Jonathan, que l'acompanyarà als campaments per després mig trair-lo. 

El que hauria de ser l'estiu de la seva vida esdevé un malson escolta ja que el sotmeten a humiliacions i proves estúpides que no fan res més que augmentar la seva inseguretat, però i sempre hi ha un però, algú el vigila de molt a prop, en Willbur el cap del campament i en el fons en Jonathan amb qui establirà una llarga amistat que durarà molts anys.

El llibre salta en el temps quan en Nelson, un excombatent de la guerra de Vietnam, es fa càrrec del campament on havia assistit de petit i fa de cap d'en Trevor, el fill del seu amic Joanathan. L'última part és el fill d'en Trevor qui arriba als campaments i li toca presenciar una escena que el marcarà per sempre. Tradicionalment són els homes els qui acompanyen els fill als campaments i fan les seves particulars vacances amb alcohol als vespres, parlant d'esport i dones, no serà fins a la tercera part que una mare serà present en els campaments. La Rachel es converteix en una gran narradora que posa la balança al pes narratiu.

A primera vista ens podria semblar una novel·la d'homes per a homes, tota ella molt masculina, però un dels trets, per a mi, que la fan gran és la mirada femenina del llibre. Escrita des de l'ànima d'algú que sap del paper important de la dona en la societat, i en especial a la norda-mericana. Al cor dels homes et permet entendre com és una part de la societat americana, la relació que té amb les armes, la doble moral amb que actua una part de la societat amb forts valors religiosos i que canvi accepta actituds gens ètiques. 

És també una novel·la sobre l'amistat, sobre els valors, la família, els codis de conducta masculins que s'ensenyen des de petits, i sobretot una història sobre com alguns homes es relacionen amb les dones. És d'aquells llibres que t'abracen quan llegeixes, no espereu trobar-hi una gran aventura a no ser que la vida ja ho sigui en si mateixa. 

Traduït per Marc Rubió/Marta Alcaraz

Edita Empúries/Libros del Asteroide