Albión

Albión és una novel·la d’una casa de camp a Sussex, la història d’aquest casalot d’arquitectura neoclàssica i de la família que el regenta des de fa generacions.
La novel·la arranca amb la mort del patriarca de la família i els preparatius pel funeral amb el retorn per part dels fills i altres persones properes a la família.
A la casa encara hi viuen la mare, una de les filles, la Frannie, i la neta, la Rowan, per a mi un dels personatges més ben definits i que aporta l’equilibri entre el passat que arrosseguen tots plegats i el futur. La Rowan simbolitza l’esperança i sembla que és l’única que comprèn el declivi i la decadència d’una casa de camp que se sustenta gràcies al silenci imposat, les mentides i el pes d’un passat que ningú vol saber. Al funeral arriba directa dels Estats Units la Clara, una dona enigmàtica, un altre dels pilars de la novel·la, que fa trontollar la família quan els descobreix el seu passat colonial. Els posa un mirall que han volgut obviar durant generacions.
Albión és una novel·la profunda, de ritme i girs, l’autora és guionista, que gosa qüestionar els ciments de les relacions familiars, del passat, i que dona la veu a la Clara, d’ascendència afrocaribenya, que posa damunt la taula el passat esclavista de la família.
Què n’hem de fer d’aquest passat? Amb base a què és construeix una nació? Són dues de les preguntes que planen sobre tota la novel·la.
Admetre, disculpar-se, assumir i mirar de reparar per poder construir l’esperança i fer de la casa de camp un lloc on viure en llibertat.

Dones, veus valentes i que amb el seu art obren finestres al món gris i fosc on ens volen fer tornar.

Traducció de Regina López