80 anys de Tintin

Enguany fa 80 anys de la primera aparició d’aquest reporter que fa vint-i-sis anys que m’acompanya. Guardo el meu primer Tintin, un regal d’aniversari de quan vaig fer set anys, com un tresor. A poc a poc vaig anar ampliant la col·lecció fins a tenir-los tots i ara, digueu-me maniàtica, els col·lecciono en diferents llengües.

Portada de l’edició en vietnamita

En Tintin i El Petit Príncep són llibres que rellegeixo un cop l’any o fullejo, en funció de l’idioma en què els aconsegueixo. Jugo a imaginar-me si les vinyetes diuen el mateix, m’agrada descobrir com es diu en Haddock, en Tornassol, en Milú o els mítics Dupont i Dupond en altres llengües. M’agrada tornar a viatjar com ho feia quan tenia set anys. Ara valoro el traç d’Hergé, la documentació prèvia abans de fer les vinyetes i d’escriure les històries i, sobretot, la magnífica traducció d’en Ventalló que fa que en Haddock renegui de manera tan literària.
No m’agraden tots aquells que només veuen coses negatives en l’obra d’Hergé. Aquells que no han fet el mínim esforç de conèixer la figura de l’autor, ni interessar-se per l’època en què va viure. Aquells que només volen saber si Tintin és homosexual o no (no entenc quina importància hi veuen). En canvi, estic molt contenta de ser sòcia de Tintincat, l’Associació catalana de tintinaires.
La meva menció especial és per Tintin al Tibet un cant a l’amistat i un homenatge a un poble que lluita per sobreviure. I tu, tens algun Tintin preferit? Per molts anys Tintin! Publicats en català i castellà per Joventut