Un lloc per a la Rula

La infantesa ha donat peu a grans obres de la literatura i ha donat veus infantils molt potents, unes veus sovint turmentades perquè no han estat infants, no se’ls ha deixat ni jugar, ni riure, ni experimentar sinó tot al contrari. Hi ha veus que han idealitzat la infantesa i les coses boniques que hi passaven, fins i tot la defineixen com la seva pàtria i voldrien poder-hi retornar.

Un lloc per a la Rula és un conte necessari. Mar Pavón escriu una història de confrontació a la vida de la Rula i ens ensenya espais que com a nena sovinteja a casa, a la cuina, a l’escola, els jocs amb el seu cosí per explicar-li que ara aquests espais o aquests jocs passaran a ser uns altres i les seves tasques també. Som testimonis del destí que la família de la Rula li té previst, malgrat ser una nena fregarà terres, cuinarà, tindrà cura dels seus germans, es casarà amb el seu cosí i a l’escola només hi tornarà per netejar-la. A la Rula aquest destí li trontolla i amb la mirada atenta busca el seu lloc al món i aquest li ve donat pels llibres que li donen la informació i la força necessàries per deixar-ho tot i saber que aquell no és el lloc que ella anhela.

Un llibre que denuncia l’explotació, encara ara, de milers de nens arreu del món amb unes il·lustracions de Maria Girón delicades que posen èmfasi amb la mirada d’astorament i d’incredulitat de la Rula. Aquesta setmana he tingut la sort de tenir dues classes de tercer de primària a la llibreria, els he pogut explicar la història i em miraven amb uns ulls oberts com a plats que deien això no és just. Precisament perquè no ho és i perquè el món és ple de Rules, llibres com aquests se’ns fan encara imprescindibles a les escoles, a casa, a les biblioteques perquè algun dia alguna Rula hi trobi les respostes que cerca.

“El meu lloc és on els meus passos em portin. -decideix a la fi.”

Edita Tramuntana editorial