Incerta glòria

És tan immensa que només puc recomanar-la.
Llegiu-la i viviu-la.
Des del front:
“Escric a l’amor de la foguera. En aquestes altures desolades les matinades són fredes. M’acompanya en sordina el xup-xup de la sopa de campanya que serà el nostre desdejuni. S’han acabat les repúbliques d’oficials; des del cap de la brigada fins a l’últim recluta tots mengem el mateix. Santa igualtat de la sopa militar!”

“Aquestes nits sense lluna a la carena pelada són prodigioses. A través de l’aire tan sec d’aquests deserts les estrelles semblen ulls molt clars que us travessen com amb una rara perspicàcia. Conec les constel·lacions i m’entretinc a observar el camí que d’una nit a l’altra han fet els planetes a través d’elles; és en Cruells que m’ha ensenyat a entendre-m’hi una mica, a les primaries m’hi perdia. Quan me’n torno sol cap a la meva xabola, poc abans de clarejar, el que més em meravella és aquella pau tan estranya. Els homes han deixat fa estona de matar-se; només se sent la fressa a penes perceptible de la brisa nocturna i la rialleta del gall carboner, al lluny, que sembla mofar-se de les nostres victòries.”

“Vam viure diversos dies amagats en aquell bosc. A despit dels morters, les metralladores enemigues ens caçaven cada vegada que intentàvem sortir-ne. Havíem consumit les provisions i l’aigua. Recordo com una al·lucinació l’última sortida, desesperada. Els reclutes em seguien com il·luminats. Jo no tenia consciència de res; només una cosa: marxar endavant! Sentia les metralladores com si em trobés al despatx del tiet Eusebi quan les quatre mecanògrafes escriuen a la vegada.”

“Descobrir ja seria triomfar i només triomfen els imbècils, els incapaços de proposar-se res d’impossible.”
Incerta glòria, part I, Joan Sales, ed. Club editor