Lluna, sal, sang, exili i sextina inèdita

Gràcies Isabel, Concepció i Marina, i gràcies a tothom que va venir i va gaudir d’una vetllada tan màgica!
Solstici
El teu sexe i el meu són dues boques.No sents quin bes de rou sobre la molsa!Quin mossec amb lluors d’ametlla viva!
Quina parla, amb rellent de gorga oberta!Quin ball, petites llengües sense brida!Quin secret de congost! Els nostres sexes,amor, són dues boques. I dos sexes
ara ens bateguen al lloc de les boques.A esglai colgat, fos l’eco de la bridaque domava la dansa de la molsa,de bat a bat tenim la platja oberta:
avarem-hi el desig d’escuma viva. El teu sexe i la meva boca viva,a doll, trenats com si fossin dos sexes,entremesclen licors de fruita obertai esdevenen, en ple desvari, boques.
Boques, coralls en llacuna de molsaon l’hora peix l’atzar i perd la brida.
Som on l’hora i l’atzar perden la brida,on, a cavall de la marea viva,llisquen sense velam, pels solcs de molsa,el meu sexe i la teva boca: sexes al mig del rostre i a l’entrecuix, boques.
Tot és un daltabaix de sal oberta. Castells de mar en festa, a nit obertaesborren signes i donen la bridade tot a la follia de les boques.
Qualsevol fulla morta es torna vivaal clar del sol que ens fa llum negra als sexes.Que cremi tot en un torrent de molsai que ens mauri la nostra saba oberta!
Que facin el solstici els nostres sexes,que el cor transformi en pluja tota brida!
Que esclatin els bancals en saó viva!Que els boscs floreixin en milers de boques!I que les boques facin que la molsaarreli, viva, com la pell oberta sense brida al mirall dels nostres sexes!
La germana, l’estrangera M. Mercè Marçal