El soroll de la resta

Reconec que vaig xalar tant amb Havanera que em feia un nosequè llegir res més de Bodí per por que es trenqués l’encanteri. Ara, uns dies després d’haver-me decidit per El soroll de la resta, puc dir que no només l’encanteri no s’ha trencat sinó que ha crescut.

El soroll de la resta és la història de l’Àlex Bataller, un publicista de renom, de vida estressant que durant una estada a la ciutat de València pateix un infart i roman ingressat uns dies a l’hospital. A partir d’aquí Bataller mira enrere i analitza allò en què que s’ha convertit, un home capaç de fer eslògans de 20 segons però incapaç d’aturar-se a pensar realment el que és important. L’infart li dóna l’oportunitat de viatjar en el temps i reviure un antic amor de joventut conegut a París -a parer meu, superba la recreació del París de l’època-.
“La tardor havia despullat els arbres i el vent havia arrossegat les fulles de plàtans i castanyers, de manera que a l’hivern va poder escolar-se sense fer soroll. L’aire es va tornar més transparent. La pluja va continuar deixant-se caure amb freqüència, però ara va assolir una verticalitat més respectuosa amb paraigües i impermeables. El cel es va enfosquir i va agafar un to de mansarda. […] Le ciel et la Seine, la symétrie de Paris en hiver deia a tall de conclusió.”
Bataller reprèn la vida en un poblet de la Vall de Gallinera, on si no fos per l’amenaça de construcció despietada que la sobrevola, podríem dir que el temps s’ha aturat. He viatjat a la meva infantesa al poble de meva àvia quan anàvem a collir taronges, corria entre olivers i els ametllers acolorien el paisatge. Em fascina com Bodí descriu paisatges i temps, excepcionals les descripcions de la vall de Gallinera.
Bodí, però no només sap descriure paisatges, amb una estructura complexa i de final inesperat broda una crítica a la societat consumista, enfeinada i estressada i intenta cercar el jo i la identitat perduts en la immensitat de l’espai, el soroll de la resta.
“La indústria de la solidaritat ja havia començat. Occident ho comprava tot, i ara compraria el dol i la tranquil·litat de consciència.”
Sens dubte una veu del País Valencià que des del Principat reivindico.Publicada per Bromera en català