Havanera

Ara que el dia s’allarga, el sol brilla i comencem a tenir aires de primavera us vull recomanar una novel·la que vaig tenir la sort de topar-m’hi ara farà dos anys. Sempre que vaig de viatge a banda de buscar informació pràctica, procuro llegir alguna cosa d’autors autòctons o sinó literatura ambientada al país, m’ajuda a situar-m’hi. Així doncs preparant l’estada a Cuba va aparèixer Havanera de l’autor valencià Francesc Bodí. Havanera ens narra l’arribada de Josep Martí a l’Havana, just abans de proclamar-se la independència de l’illa, a partir d’aquí el protagonista es canvia el cognom perquè no el confonguin amb el general Martí, i es fa un lloc entre les classes benestants, els patrons dels ingenis de sucre i les explotacions agrícoles. Martí però ben aviat se sent decebut per la voluptuositat de l’Havana, comença a quedar-se sense diners i decideix provar sort i comença a recórrer l’illa. Poc a poc descobreix una realitat fins ara desconeguda, la d’un gresol de cultures: els xinesos arribats per guanyar-se la vida, els descendents dels esclaus africans, els propis esclaus, la santeria, les creences… la decadència d’una classe benestant espanyola, però sobretot la vida als ingenis, les explotacions de canya de sucre. Havanera és un llibre ple de passió, erotisme, sensualitat que et transporta a la Cuba de l’època, en definitiva és una bona novel·la, sobretot per aquells que vulguin endinsar-se per l’illa i no es vulguin quedar només a les platges de Varadero.

“Els amants havien intentat mantindre en secret la seua relació, però els treballadors eren sers primaris que s’havien criat enganxats a la terra i que coneixien a la perfecció el mecanisme dels instints. No sabien llegir ni escriure, però sabien desxifrar en els cossos els neguits més elementals, podien llegir el desig dels amants en l’espurneig dels ulls encesos i destriaven en el tremolor de les paraules la passió acumulada. Els sentiments i les emocions que la civilització occidental havia entronitzat sobre un devessall de conceptes i metàfores inextricables, per a ells no tenien més misteri que un simple esternut o un recargolament de budells.”

Publicada per Bromera en català