Fer país

Aquest agost em vaig poder escapar uns dies als Països Baixos per pur plaer i gaudi de la llibretera, l’objectiu del viatge era visitar l’estudi de Dick Bruna i el museu de la Miffy a Utrecht, però d’això ja us en parlaré un altre dia. Quan buscava informació del viatge vaig veure que a un dels museus més importants del món, el Rijksmuseum, hi feien una retrospectiva de la il·lustradora Fiep Westendorp. A casa havíem explicat fins a dir prou, l’únic àlbum traduït d’ella, Kina Taqueta, l’escala, fins al punt que en un viatge als Països Baixos quan el meu fill era petit vam haver de comprar un recull de contes de la Floddertje, en neerlandès, encara que no el poguéssim explicar mai des de la llengua, ho fèiem des de les il·lustracions de la Fiet i allò que ens suggerien.

En entrar a les sales que acollien els cent-cinquanta originals, esbossos, cartells i il·lustracions diverses, vaig quedar meravellada de la quantitat de persones de totes les edats que es passejaven per l’exposició amb emoció, la boca oberta i abraçades.
Tot seguit em va venir la pregunta al cap de si a casa això també podria ser? Teníem aquell patrimoni comú compartit? Seria possible que el Museu Nacional d’Art de Catalunya fes una exposició com aquella?

Fiep Westendorp va néixer l’any 1916, ja des de ben menuda va tenir molt clar què volia ser, il·lustradora. Va estudiar en diferents escoles d’art fins a arribar a la de Rotterdam on va ser l’única dona. Westendorp es va dedicar a la il·lustració de llibres, amb personatges propis i il·lustrant els d’altres autors, també va ser publicista i era l’encarregada de fer les tires del diari Het Parool, gosant qüestionar el paper de la dona de l’època. Va ser de les poques dones de la seva generació a poder-se dedicar a la il·lustració i ho feia amb una mirada plena d’ironia, carregada d’intenció i amb la infància molt present. Fiep Westendorp va dotar els Països Baixos de post guerra d’un llenguatge visual propi. I aquí tenim la resposta a la meva pregunta, la principal diferència entre els països d’Europa que després de la Segona Guerra Mundial van poder reconstruir-se i els que van viure sotmesos en una dictadura.
Si mirem enrere, penso en una de les il·lustradores de la meva infància, Mercè Llimona. Autora de llibres com Tic-Tac o la sèrie de la Bibí i il·lustradora de tants clàssics internacionals. Llimona va néixer dos anys abans de Westendorp, també va il·lustrar llibres infantils, per revistes i diaris i, fins i tot, un dels seus personatges va tenir una projecció internacional que va creuar l’oceà amb el personatge Strawberry Shortcake. Llimona bevia d’il·lustradors internacionals com Arthur Rackham i Beatrix Potter, provenia d’una família d’artistes, pintors, escultors que sí que podem veure al MNAC. L’any 2007 la Biblioteca de Catalunya va fer-li una exposició i se’n va editar un catàleg.
L’altre dia ho comentava amb una amiga i li deia tu creus que aquí podríem fer-li una retrospectiva i les famílies hi anirien plegades? La resposta era evident. Si sortíssim al carrer i preguntéssim per Mercè Llimona quantes persones la coneixerien i sentirien com a seus els seus personatges?

Judtih Kerr, Elsa Beskow, Tove Jansson, Beatrix Potter són il·lustradores reconegudes als seus països i al món mundial. Tal com m’agradaria que passés amb Lola Anglada, Maria Rius, Fina Rifà, Lluïsa Jover, Roser Rius, Carme Solé Vendrell, Pilarín Bayés, Roser Capdevila i un llarg etcètera. Tenim la sort que algunes encara són vives i que han pogut vetllar pel seu arxiu i la seva obra, celebrem-les, reivindiquem-les, fem-les nostres i exposem-les als nostres museus al costat de les grans pintores, perquè diu molt d’un país que situa les seves il·lustradores als museus nacionals. Fem que es reediti la seva obra, expliquem-la i gaudim-la.

La grisor de la franquisme ens va fer molt de mal, però han passat cinquanta anys de la mort del dictador i algú hauria de vetllar per aquest patrimoni compartit que també ens fa com a poble i ens dona un lloc on pertànyer.

Fe