Manual per a l’obediència

“Perquè aquell matí havia estat llegint poesia al jardí i encara estava exultant. Em sentia com si pogués plorar per la bellesa de tot plegat, per aquest món que desapareix.”

Confesso que vaig començar a llegir aquest llibre en plena espiral de preparar Sant Jordi i el vaig aparcar perquè vaig notar de seguida que era un llibre breu però intens i que requeria posar-hi tots els sentits. Avui amb aquesta precalma de Sant Jordi l’he llegit a poc a poc i amb deteniment, l’he tornat a començar i he anat gaudint d’aquesta prosa meravellosa.

Manual per a l’obediència és un mena de monòleg d’una dona que retorna a un país del nord, d’on la família era originària, per tenir cura del seu germà a qui la dona ha deixat. No hi ha noms, només el del gos, ni sabem exactament el lloc malgrat es pot intuir per les descripcions. La protagonista no parla la llengua del lloc, la comunitat no li posa fàcil i les mirades acusadores recauen en ella sempre que passa alguna cosa en aquest entorn rural, ja sigui una ovella atrapada en una tanca o la malaltia que afecta les vaques. El germà marxa durant uns dies i ella es queda a càrrec de la casa, el bestiar i de la relació amb els veïns. Mentre té cura de tot, reflexiona sobre la vida d’obediència i de cures que ha tingut sense mai plantejar-se alçar la veu. Estructurat en set capítols, el llibre va desplegant el pes de la memòria d’un poble que va sobreviure malgrat tot. La protagonista percep que aquest lloc li pertany malgrat l’encerclament per part del poble, l’auge de l’extrema dreta, la por inoculada a l’altre.

Manual per a l’obediència és una novel·la inquietant, perturbadora on una dona mira el món exterior espantada, hi ressona la tensió narrativa de Shirley Jackson i el pes dels avantpassats que tan bé descriu James Baldwin.

No serà dels llibres més venuts ni dels que surtin als mitjans, perquè per això caldria que abans algú hagi fet l’esforç de llegir-lo, pensar-lo i valorar de la importància que un text com aquest el tinguem en català. Aplaudiments per la traducció de Míriam Cano.
Hi ha catàlegs amb una coherència magnífica i és evident que Sarah Bernstein dialoga amb Miriam Toews i Emily Ruskovich.

Traducció de Míriam Cano

Edita Les Hores