Katherine Mansfield

Katherine Mansfield, de nom Kathleen Beauchamp, va néixer l’any 1888 a Wellington, Nova Zelanda, en el si d’una família que buscava reconeixement i fer-se rica lluny de la metròpoli. Mansfield és enviada a Londres a estudiar en una escola per senyoretes. De tornada a Nova Zelanda i ofegada per les exigències socials familiars demana retornar a Londres per trobar-se i ser escriptora. Malgrat la distància física, la família aconsegueix que deixi de tocar el violoncel, fins i tot que no es casi amb l’home de qui està enamorada i embarassada. No sabem si per despit, Mansfield s’acaba casant amb George Bowden a qui deixa la mateixa nit del casament. La mare viatja des de Nova Zelanda per intentar allunyar-la de les males influències del cercle d’artistes i se l’emporta a Alemanya, la deixa en una pensió on pateix un avortament. Mansfield coneix un estudiant polonès per qui sent una atracció intel·lectual, però que li encomana gonorrea, un dels mals que li va destrossar la salut. De mentre, Leslie, el seu germà, mor al front i Mansfield cau en una tristesa profunda. Mansfield es casa amb el seu editor John Middleton Murry, amb qui manté una relació tortuosa, només sembla que la felicitat els acompanya quan s’instal·len al sud de França, on Mansfield escriu sense aturador, treballa i treballa. A mesura que Mansfield emmalalteix dels pulmons la relació amb Murry es torna més dependent. La tuberculosi la porta a viatjar per Europa per trobar un remei, però el cos no la segueix i mor amb només trenta-quatre anys. Mansfield, amant secreta d’Ida Baker, admirada i envejada per Virginia Woolf, mostra unes ganes immenses de viure en els seus textos. Sempre amb la mirada posada en mostrar la hipocresia social i en donar veu als altres.

Mansfield va escriure molts relats, els més brillants estant molt malalta des dels Alps amb un intent de guarir-se amb l’aire pur. També va escriure un diari, cartes i postals. En homenatge a la seva correspondència, hem fet una postal amb una cita d’ella que encomana ganes de viure perquè l’envieu, us escriviu o simplement us acompanyi.

“Vull viure de manera que pugui treballar amb les mans, amb els sentiments i amb el cervell. Vull un jardí, una caseta, herba, animals, llibres, quadros, música.”