Tornar a començar

Fa uns dies vam rebre Tornar a començar d’Oliver Jeffers com si fos una premonició del que havia de venir. Els últims llibres de Jeffers són una invitació a la reflexió de la condició humana. Aquest àlbum acaba amb una nota de l’autor que diu:

“Aquí, al cor social del cosmos, si aquest llibre pot aconseguir una cosa, espero que sigui dissuadir qualsevol que el llegeixi de restar indiferent; que l’inspiri a canviar la manera com actua, parla i – cosa més important- pensa sobre el seu paper en un futur desconegut, una història que encara s’ha d’explicar… No vull dir que el que tenim l’esperança de trobar en el futur depengui de les decisions individuals de ningú. Crec sincerament que l’èxit futur de la societat depèn de si tothom -tots els individus- explica la mateixa narració col·lectiva desinteressada: “No tot tracta de mi.”

Aquests dies es fa difícil parlar de res després d’haver vist la devastació del País Valencià. Estic impactada, el meu fill em preguntava l’altre dia per què plorava si no els coneixia. Li vaig dir que era la manera que tenia d’apaivagar el sentiment d’impotència, de connectar amb les meves arrels, la meva àvia materna era valenciana i coneixem què passa amb les riuades. També li vaig explicar que sí que els conec, no a tots, però conec la forma resistent de fer cultura que tenen. Conec la Cris de Savanna Books que durant molts anys ens va regalar una revista preciosa que es deia Kireei que ens va ensenyar a mirar el món de manera bonica, a fer llibres amb consciència i una revista, Pantera, de contingut científic i de qualitat per als xiquets. Conec la gent de Sembra llibres que està construint un catàleg juvenil que ja voldrien moltes editorials del Principat. Conec en Vicent Olmos i la tasca ingent al capdavant de l’editorial Afers. Conec en Ricard, editor d’Andana llibres i editor d’Oliver Jeffers, que des del País Valencià ens ha demostrat que els grans autors poden parlar en català, gràcies a ell la meva porqueta preferida, Olivia, parla en la meva llengua. No conec personalment els editors de Litera però me’ls imagino pel tipus de llibres que editen i com es posicionen al món. He d’agrair a la Universitat de València que hagi editat l’obra completa d’Emily Dickinson en català.
A Bromera que ens ha permès llegir en català Erri de Lucca, Pamuck i tantes altres veus necessàries per entendre el món. A Animallibres que dona vida a moltes autores de literatura infantil i juvenil com Rocio Bonilla, Anna Manso, Eulàlia Canal, Germán Machado i tantes altres que ens apreciem. A Tres i quatre per la feina monumental en pro de la cultura.

Fa dies que penso què podem fer per ajudar, des del Gremi de Llibreters ja hem fet arribar el nostre suport per quan se’ns requereixi poder ajudar a reconstruir totes les llibreries afectades. De mentre, una manera és comprant llibres d’aquestes editorials que per sort tenen magatzems a Catalunya i hauran pogut salvar alguns dels seus llibres. Penso en els versos d’Estellés i m’emociono alhora que hi trobo consol.

Assumiràs la veu d’un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t’han parit per a dormir:
et pariren per a vetlar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules,
sinó l’home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les síl·labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.
No tot serà, però, silenci.
Car dirà la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d’antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.
Potser et maten o potser
se’n riguen, potser et delaten;
tot això són banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res si no s’és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.

Amb aquesta consciència de ser poble, seguirem recomanant, vivint i llegint.

Fe