Segona postal de les vacances

Estimats lectors de L’Espolsada,

Aquesta postal arriba des d’Amherst, localitat a l’interior de Massachusetts i on va viure la gran poeta nord-americana, Emily Dickinson. La idea de poder visitar Amherst s’ha anat coent a foc lent amb els anys, hi he somiat desperta moltes vegades, ha sigut un somni inabastable fins que em vaig fer el propòsit en ferm d’anar-hi. Només es fan cinquanta anys un cop a la vida.
No és la primera vegada que us parlo d’Emily Dickinson. Ho vaig fer quan va arribar a la columna de L’Espolsada, quan li vam dedicar un vespre amb la poeta i traductora Míriam Cano i us vaig obsequiar amb unes postals que reproduïen l’herbari de Dickinson acompanyades dels seus versos.

Per casa hi ha els seus llibres de poesia repartits per tot arreu, a la tauleta de nit, a la butaca, a la taula del menjador, a la llibreria. Em vaig endur a la maleta dos petits llibres per poder-los retratar a casa l’autora, Que diferents que som! i Dickinson y las violetas.
No us enganyaré si us dic que m’havia imaginat moltes vegades com seria aquest dia, les meves amigues ho sabien fins al punt que al matí abans de marxar cap a Amherst el mòbil es va omplir de missatges bonics. L’atzar tenia previstos altres plans aquell dia i jo no hi comptava, però viatjar és també això, acceptar que les coses sovint no van per on volies i que alguna persona malcarada et pot capgirar el dia com un mitjó. I tanmateix, la sorpresa va arribar de la mà de l’adolescent que corre per casa que em va mirar i em va dir: m’has portat fins aquí per veure la casa d’una escriptora morta i ara hi anirem. El viatge va ser sota la pluja, en un taxi amb un ambientador ofensiu i en silenci sepulcral per por de no arribar a l’hora acordada, però en mica en mica el verd dels boscos de Nova Anglaterra ens va anar seduint i va arribar la pregunta del meu fill, per què és tan important aquesta poeta per tu?
Perquè em va salvar de no embogir en el confinament, li vaig dir. Perquè els seus versos van agafar una dimensió tan vital que van fer que trobés el meu lloc al món altra vegada. No sé si em va acabar d’entendre, però després de la visita segur que va comprendre la importància d’aquest vers: El Sempre -està format pels Ares-

L’emoció de ser en aquella casa, de respirar l’ambient, de veure el roure a través de la finestra, sentir la piuladissa dels ocells, admirar les flors del jardí, els llibres apilats i observar l’escriptori des d’on ens va regalar els versos l’autora encara em fa estremir. S’ha de dir que la visita és guiada i que la noia que ens conduïa d’una estança a l’altra de la casa amb la resta del petit grup ho va fer meravellosament bé, però jo només necessitava silenci i solitud per impregnar-me de tot el que hi havia allà.

És un lloc d’aquells que m’habitarà per sempre, ho vaig saber quan vaig llegir Las ciudades de papel de Dominique Fortier, un assaig novel·lat sobre la vida de la poeta, una biografia gens biografia que ens presenta Dickinson a partir dels llocs on va viure i escriure, començant des del carrer, la casa, la petita ciutat i les estances. I ho sé ara després de ser-hi amb el meu fill, de deixar-hi una de les postals de L’Espolsada, de tenir una conversa amb les dues noies de recepció sobre l’autora i després que em regalessin una bossa preciosa del museu per haver vingut des de tan lluny.

Dickinson és considerada una de les creadores de la poesia moderna nord-americana juntament amb Walt Whitman. Dickinson va fer el que va voler amb la poesia, fora de cànons i cotilles, només guiada pel seu instint, segurament viure aïllada del món intel·lectual, que l’hauria menystinguda per poc acadèmica i per ser dona, li va donar la llibertat estètica i creativa que ara tant valorem. A Dickinson li va caldre veure molt poc món per poder-nos-el explicar amb els versos que ens commouen.

Tal com contemplem lentament les cases
Si es troben habitades
Així s’encreuen les ments entre ments,
Si es troben habitades.

Una abraçada,

Fe

#postalsdelesvacances