Notes de tardor

“De tant en tant es tancava a l’habitació, es posava l’hàbit d’escriptora i queia en una mena de trànsit, com a ella li agradava anomenar aquelles sessions en què es lliurava a l’escriptura de la seva novel·la en cos i ànima, perquè sentia que fins que no la tingués acabada no seria capaç de trobar la pau. El seu hàbit d’escriptora consistia en un davantal negre de llana en què podia eixugar la ploma tranquil·lament, i una gorreta del mateix material, adornada amb un alegre llaç vermell, amb la qual es recollia els cabells quan tenia una bona estona per treballar.”

Louisa May Alcott escrivia aquestes paraules d’Aquelles donetes des d’una cambra en una casa de fusta a Concord, Masschusetts, envoltada de pomeres. Entrar en aquella casa és com fer un viatge en el temps, no es poden fer fotografies de dins, però visitar les cambres de les germanes Alcott, que van ser la inspiració de Louisa May Alcott per crear els personatges de Donetes i convertir-se en Jo March, és una de les coses boniques que hauré fet a la vida. El dia abans de visitar The Orchard, la Míriam Cano em va escriure i em va dir: “quan hi siguis dona les gràcies la Jo March de part meva.” Aquelles paraules de la Míriam dedicades a un personatge de ficció i a la seva autora em van semblar un gest d’humilitat i de reconeixement a totes les que ens han precedit i han sigut referent.

Sigueu benvingudes i benvinguts a la tardor a L’Espolsada. El dia que vam visitar la casa a Concord s’ensumava la tardor, pel color del cel, el vent que feia voleiar les fulles, alguna poma a terra i per l’equip de voluntaris que deixaven el jardí i l’hort a punt per passar l’hivern.

Fe