I el ressò de les muntanyes

Hi havia una vegada… tal com si fos un conte a la vora del foc podria començar I el ressò de les muntanyes. Hosseini, bevent de la millor tradició de la narrativa oral, va desgranant en mica en mica la vida de dos germans que s’adoren, l’Abdullah i la Pari. Orfes de
mare viuen amb el pare i la madrastra en un poblet de l’Afganistan. Un
dia el pare se’ls emporta de viatge a Kabul i allà un fet marcarà les
seves vides per sempre més.

I el ressò de les muntanyes, la història d’un destí i de la
superviència de dos germans, té l’origen en un indret rural fet que dota la història d’una gran universalitat. Fent salts en
el temps, canviant de continents, el llibre gira com si fos un calidoscopi amb els records d’infantesa, el sentiment de culpa i sobretot l’esperança de ser i de viure, com a protagonistes.

Hosseini ha madurat com a escriptor, ja no busca el cop d’efecte de llàgrima fàcil i ens ofereix un llibre elaborat amb uns personatges molt ben treballats i unes històries colpidores i amb alguns capítols magistrals.

De nou de la mà de Hosseini viatgem a l’Afganistan i coneixem un Kabul cosmopolita i modern, però també coneixem la destrucció, l’exili voluntari i l’imposat, el món dels cooperants… i la visió del món occidental quan seiem al sofà de casa i romanem estorats.

Escric aquesta entrada en plena relectura del llibre i mentre llegeixo el magnífic capítol de l’entrevista de la mare de la Pari no em puc treure del cap la Lucile de Res no s’oposa a la nit i veig alhora la Clara Segura dalt de l’escenari fent un viatge de retorn buscant els seus orígens, parlo d’Incendis, totes dues històries em ressonen al cap com un eco…

El millor que et pot passar és que mentre llegeixes una bona història et vinguin al cap altres personatges que viuen en tu per sempre més, la Pari l’Abdullah sens dubte ja formen part del meu llegat com a lectora. Molt recomanable.

Traduït per Albert Nolla

Publicat per 62/Salamandra