Dins d’una campana de vidre

Aquesta casa és la que inspira i on té lloc el tercer conte que dóna nom al recull Dins d’una campana de vidre, editat amb tanta estima per LaBreu. Llegir la Nin no és fàcil, fins i tot es pot fer difícil, però és ben cert que si entres en el seu món i el seu univers, el viatge literari està assegurat.

“L’encens feia volutes a l’aire. Les espelmes cremaven amb delicades oscil·lacions d’angoixa. Mirar-les era com escoltar un batec estimat i témer que el martelleig daurat s’aturaria. Les espelmes no conquerien mai la foscor, però mantenien un duel inquietant amb la nit.”

Alguns dels contes de la Nin són tan bonics i fràgils que sembla que s’hagin de trencar, pensava quan els llegia i dies després llegia la crítica de la Marina Espasa amb la paraula fràgil com a protagonista.

“Tenim necessitat d’heroisme, i a la vida moderna no hi ha lloc per aquesta mena de sentiments.”

Amb heroisme, l’editorial i la llibreria ens vam animar a organitzar un club de lectura per parlar de la Nin i dels seus contes. Dijous al vespre vam viure una nit molt màgica de la mà d’Ester Andorrà, editora, la Marina Espasa, la Teresa Florit, l’Esteve Plantada i en Ferran Ràfols, el traductor (era la primera vegada que un traductor ens acompanyava en una sessió del club i el seu entusiame per la feina va despertar passions). Un vespre molt especial, dues hores de bona literatura amb els membres del club de lectura. Un exercici únic que em fa estimar encara més el meu ofici i els llibres.

Estireu-vos a l’ombra, amb tot el temps del món per endavant, preneu el llibre de la Nin i fluïu amb les paraules.

Publicat per LaBreu

Traduït per Ferran Ràfols Gesa