Cada set onades

Estimats Emmi i Leo,

He de reconèixer que he tornat a caure a la temptació. Ha sigut començar el llibre i no poder parar. És curiós com per mitjà dels correus electrònics de dos desconeguts, heu aconseguit que formés part del vostre univers tan íntim. Mentre llegia el llibre m’han agafat moltes ganes de dir-vos coses, d’animar-vos i sobretot, de cridar-vos, voleu fer el favor de trobar-vos d’una vegada i no fer-me patir més?
Us felicito pel segon recull de correus, corríem el risc que el nivell i l’humor dels anteriors decaigués, però no amics, heu estat a l’alçada. Per qüestions òbvies no entrarem a parlar del contingut perquè no vull aixafar la guitarra a ningú.
Només em queda agrair-vos els bons moments que m’heu fet passar i sobretot la intel·ligència de saber parar a temps.
Amb un got de vi negre a la mà, us saluda la vostra lectora.

L’Espolsada

Publicat per La Campana/Alfagura