Contra el vent del nord

Leo Like rep un correu electrònic per error i el respon. L’Emmi li agraeix que ho faci. Sense ser conscients del que vindrà comencen a intercanviar una sèrie de correus amb un humor intel·ligent, que et fa somriure i que t’atrapa. Comences a llegir i no el pots deixar i encara en vols més (La Campana quan acabes ja t’avisa que al novembre ve la segona part). Després de setmanes de correus amunt i avall, l’Emmi, casada i amb dos fills sobrevinguts, i en Like, que es recupera d’una relació trencada, estableixen una relació que va més enllà de les paraules i el teclat, no es veuen ni es toquen però se senten. Podran resistir tots aquests sentiments una trobada física? La màgia desapareixerà?

“Leo, posa’t al meu lloc, sisplau. Fa molt temps, vull que ho sàpigues, que no havia tingut amb ningú una relació tan intensa. Jo sóc la primera d’estar admirada que es puguin expressar tants sentiments d’aquesta manera. En els missatges que t’escric em sento més autènticament jo que mai. En la “vida real”, si te’n vols sortir en la cursa de fons, cal mantenir les pròpies emocions sota control constant: AQUÍ no em puc permetre passar-me! AIXÒ ho he d’acceptar! D’AIXÒ no n’he de fer res! Contínuament adaptes els sentiments al que tens al voltant, protegeixes els qui estimes, fas tots els papers de l’auca quotidiana, fas equilibris, sospeses i neutralitzes perquè tota l’estructura no perilli, perquè tu mateixa en formes part.
Amb tu, estimat Leo, goso mostrar-me espontània com sóc per dins. No penso dues vegades el que et puc exigir, simplement t’escric el que em surt. I em va tan bé!!! Aquest és el teu mèrit, Leo, per això t’has tornat tan imprescindible: m’acceptes tal com sóc.”

Un llibre fresc, àgil, ideal per llegir a l’estiu acompanyat d’un granissat de llimona o un gintònic. Us divertireu, passareu una bona estona i segurament riureu per sota el nas perquè en algun passatge o altre us hi sentireu identificats…

Publicat per La Campana/Alfaguara