L’integrista reticent

dissabte, 21 de maig de 2016

Edicions del Periscopi amb fermesa i pas petit està bastint un catàleg que ja voldrien alguns grans grups, arrisca i sobretot busca sorprendre’ns. L’integrista reticent és una breu novel·la en forma de monòleg que llegeixes d’una volada de principi a fi. En Changez és un jove pakistanès que està assegut en una taula d’un cafè a Lahore i es troba amb un interlocutor, de qui no en sabem absolutament res, i li engega un discurs que com a lector et va frapant i et deixa sense alè.

En Changez és un noi que amb molt d’esforç per part de la família, vinguda a menys i que procura guardar les aparences entre la societat pakistanesa, aconsegueix el somni d’anar a estudiar als Estats Units i ser acceptat a Princetown. Mentre és a la universitat es debat entre passar desapercebut, semblar tan americà com sigui possible i no perdre les arrels. Amb el temps i molta suor aconsegueix fer realitat el somni americà, troba una bona feina com a consultor i s’enamora d’una noia blanca de les elits de Nova York que ha perdut el seu promès i amic de tota la vida. En mica en mica, forgen una estranya amistat mentre ell se n’enamora perdudament, els pares l’accepten i l’integren a les festes i happenings culturals. En Changez podria sentir-se un nord-americà qualsevol si no fos que després de l’atemptat de les Torres Bessones tothom el mira de reüll i el fa sentir molt incòmode, fins i tot somriu per dins després de la massacre, cosa que el sorprèn. La matança l’enxampa a Manila fent de consultor, a l’avió de tornada comença la pressió social, i un cop a la feina els propis companys observen cada moviment que fa sobretot després de deixar-se créixer la barba.

“Aquests viatges em van convèncer que no sempre és possible restaurar les pròpies fronteres que s’han desdibuixat i tornat permeables a causa d’una relació: per més que ho provem, no ens podem refer com els éssers autònoms que abans ens havíem imaginat que érem. Ara alguna cosa de nosaltres és a fora i alguna cosa de fora és a dins nostre.”

Tots aquests fets els coneixem en aquest monòleg que Changez explica al nord-americà misteriós amb qui comparteix taula i a qui no sentim la veu. De sobte, experimenta el dolor de la societat americana que l’ha acollit durant els darrers anys, que li ha brindat una oportunitat i viu el rebuig pel color del cabell, per una barba, la sospita esdevé permanent i ell es qüestiona qui és de debò? Qui vol ser?

L’integrista reticent és un llibre dual, Orient-Occident, i alhora un mirall del qual Occident n’hauría d’extraure moltes conclusions. Quan vaig acabar de llegir-lo el primer que em va venir al cap és que hauria de ser lectura prescriptiva als gabinets de presidència i exteriors dels governs del món, potser així veuríem reflectits els nostres actes. Com diu Junot Díaz: “he de recomanar L’integrista reticent per mil·lèsima vegada. És una novel·la tan punyent i ben aconseguida que fa que agraeixis ser lector.” No podria estar-hi més d’acord, si una cosa ha de fer la literatura és aquest viatge interior i introspectiu que ens remou i ens fa repensar tot allò que crèiem tenir tan clar.

Traduït per Carles Miró

Editat per Edicions del Periscopi/Tusquets