Juny i la Lindgren

30 de jumy de 2025

Juny és aquell mes que sembla que el món et passi per sobre, s’acaba el curs, es fan tancaments de les activitats, la calor treu el cap i el cansament es fa sentir. Les llibreries petites no hem fet vacances des de l’estiu passat, el Nadal és una de les èpoques de més feina, la Setmana Santa no ha existit perquè ha caigut a tocar de Sant Jordi i les llibreteres ja no podem amb l’ànima. Juny també és el mes que arriben totes les factures de la campanya de Sant Jordi i comencen els equilibris entre la pòlissa de crèdit, les poques vendes dels últims mesos i els dies que tancarem la llibreria, ja fa uns anys que la llibretera fa vacances amb el cor encongit mirant el compte corrent i preguntant-se si un any més se’n sortirà i arribarà al setembre triomfant. La llibretera també ha après a valorar cada petita cosa que li porta el seu ofici i el juny ha sigut un mes ple de coses boniques que us voldria explicar. La llibretera va fer cinquanta anys al mes de març i els seus amics van fer un pot perquè fes un viatge, literari, on volgués i aquest mes de juny, la llibretera ha viatjat fins a Estocolm per visitar el pis on va viure i escriure Astrid Lindgren. No és fàcil accedir-hi, cal persistir i que la sort t’acompanyi, però fer-ne cinquanta sembla que té premi. I la visita ha valgut la pena, tot i que a la llibretera li haurien calgut hores tota sola per mirar-s’ho tot en detall, se sent molt afortunada d’haver-hi pogut entrar i que dues amigues l’hagin acompanyat. Trobar les primeres edicions en català publicades per l’Editorial Joventut, gràcies a Conxita Zendrera, veure la taula, la màquina d’escriure, les il·lustracions originals dels seus llibres, els detalls vinguts d’arreu del món com agraïment dels seus lectors, ser en aquell espai on es respira una pau i una bonhomia que tant ens calen ha sigut un dels regals més bonics que mai li hauran pogut fer. La llibretera només pot agrair a Astrid Lindgren els seus llibres i recomanar-los als infants i les seves famílies, perquè la llibretera està convençuda que el món seria diferents si els adults haguessin passat per determinats llibres.

El mes de juny també ha sigut el moment de la trobada amb el club de joves de vint anys i comentar La campana de vidre de Sylvia Plath, un grup que va començar quan eren infants i que mantenen el club i el vincle amb la llibreria. La llibretera també ha participat en unes jornades sobre Mediació per a la interpretació literària, el pensament crític i el gust per la literatura.
També ha esmorzat amb l’autora brasilera Mariana Salomão Carrara que ens va presentar la novel·la Si no fos per les síl·labes de dissabte, una novel·la sorprenent amb una veu molt singular i que la llibretera està convençuda que ens donarà moltes alegries.
Aquest mes també hem tancat el curs amb les Puces lectores i hem acomiadat la Marina, ens hem endinsat al bosc amb la Jardinera i hem dedicat el club d’adults a la fotògraf Vivian Maier i hem celebrat el Trivial literari.
Quan a vegades passeu per la llibreria i no trobeu la llibretera és perquè està orquestrant que tot això funcioni i sigui possible. Per sort, hi trobeu la Júlia que fa que la resta rutlli.

La llibretera voldria aprofitar aquest correu per donar les gràcies a tothom que ens fa confiança, us voldria animar a passar i carregar llibres per passar l’estiu, voldria agrair les escoles que creuen en el nostre projecte i a totes les persones que ens feu arribar missatges, fotos i paraules boniques que ens animem a persistir.

Una abraçada llibresca,

Fe