Explica-m’ho tot

Ha plogut molt des que Elizabeth Strout va guanyar el Premi Llibreter amb Olive Kitteridge, era l’any 2010 i només feia tres anys que havia obert L’Espolsada. Algú em va proposar perquè fos jurat del Premi Llibreter i recordo defensar l’Olive aferrissadament perquè aquella novel·la havia deixat un pòsit en mi que quinze anys després segueix ben viu. Strout havia guanyat el Pulitzer l’any 2009. Em va sorprendre l’estructura de la novel·la, una capsa plena de vides de gent de carn i ossos, tan reals i humans com els veïns de l’escala, els companys de feina o els clients de la llibreria.
Després d’Olive Kitteridge, magníficament traduïda per Esther Tallada, han anat venint la resta de novel·les i la tenacitat d’Edicions de 1984 de no deixar de publicar-la, malgrat les vendes discretes del principi. Els germans Burgess, Em dic Lucy Barton, Tot és possible, Ai, William!, La Lucy a la vora del mar, Llum de febrer i Explica-m’ho tot.

Em puc imaginar quina mena de satisfacció es deu sentir publicant tota l’obra d’una autora com Strout, sempre ben traduïda per Esther Tallada, Marta Pera i Núria Busquet, no sé si som conscients de la importància de tenir-la en català tan ben editada i sota el mateix segell. El que sé del cert és l’alegria que em produeix com a lectora i com a llibretera, no he deixat mai de recomanar-la. Ara, finalment, sembla que arriba el seu moment estel·lar arran de l’última novel·la, Explica-m’ho tot. Lectores i lectors en volen més i estem venent tota l’obra i no puc ser més feliç.
Dies enrere recomanava els seus llibres a una clienta i parlava de l’Olive amb tant entusiasme que una altra lectora es va pensar que era algú real. Ens passa als membres del club de lectura que parlem de l’Olive i la Lucy Barton com si les coneguéssim de tota la vida perquè són d’aquells personatges de ficció que formen part de la nostra trajectòria lectora i vital.

A Explica-m’ho tot, Strout aplega els seus protagonistes sota l’aixopluc d’una novel·la pel gaudi dels seus lectors. Reunir de manera reeixida l’Olive, la Lucy i els germans Burgess en una mateix llibre no està a l’abast de tothom. Explica-m’ho tot comença amb la visita de Lucy Barton, escriptora, a Olive Kitteridge, mestra jubilada, que està en una residència per a gent gran. La Lucy la va visitant amb el pretext d’explicar-li una història que l’Olive, curiosa de mena, rep amb els braços oberts. Barton li explica tot el que passa fora de la residència, li parla dels Burgess, de l’amistat, de l’amor que no serà mai viscut, de les infàncies difícils i com d’important és reparar-les. Barton la fa posseïdora de tota una veritat que no gosa escriure en els seus llibres.

Explica-m’ho tot és un cant a seguir cultivant les històries com a fet inherent i social de les dones. També és un lloc, Crosby, a Maine on passen els seus llibres. És l’oralitat de les històries que s’expliquen. És l’humor en el relat. És la mirada de Strout que en la narració de la quotidianitat no perd mai l’oportunitat de posar el focus i exercir la denúncia social per allò que la preocupa com a autora i com a ciutadana. Strout fa fàcil allò que no ho és narrar l’ordinari, el quotidià, la vida dels no herois i mostrar la complexitat de la condició humana.

Aquest passat mes de febrer, Strout va ser a Barcelona per presentar el llibre i la Documenta ens va fer el regal de convidar-la a parlar de la novel·la, en el marc de la celebració del cinquantè aniversari de la llibreria. Strout va estar brillant, riallera i generosa amb les respostes i explicacions. L’ovació més gran se la va endur quan va explicar que amb aquest llibre tancava tot un cicle narratiu de Crosby, però que literàriament no mataria mai l’Olive. Aquell dia vam marxar cap a casa enmig d’un diluvi, però amb la certesa de la importància de les bones protagonistes que la gent celebra un dimecres plujós d’un mes de febrer amb una llibreria plena a vessar.

Si em preguntessin quin llibre voldria que fos el més venut aquest Sant Jordi… diria que la resposta és prou clara.

Fe