Contrabandistes de la llibertat

Com diu l’Ariadna al pròleg del llibre: “Si ningú no pregunta i escolta, tot pot quedar enterrat en el silenci quan la veu s’apagui.”
Per sort, hi ha gent que va estirant dels fils de la gent anònima per reconstruir un passat col·lectiu. Assumpta Montellà ja ens va emocionar amb La maternitat d’Elna, ens va fer vibrar amb El setè camió i ara recupera la memòria d’aquella gent que es jugava la vida per passar refugiats i exiliats d’una banda a l’altra del Pirineu. Montellà ens descobreix el sentit positiu de la paraula contraban a Els contrabandistes de la llibertat.
Montellà dóna veu als que fugien:
“Un consol efímer que l’endemà s’esvairia quan es van endur el pare i només ens va quedar el soroll de les botes alemanyes damunt l’empedrat. El soroll d’aquelles passes…
Potser li semblarà que això no és transcendental, però amb el pas dels anys he sabut que el més important són els detalls, un soroll, una olor… són com ressorts guardats dins teu, i quan els prems surt tota la memòria dels fets.”
“Hi va haver un temps que em vaig prohibir pensar en la família, havia d’anestesiar la meva sensibilitat, no pensar en totes aquelles coses familiars d’abans que m’estovaven i es convertien en un sentiment perillós que calia foragitar si no volia patir.”
També sentim la veu dels passadors o dels seus familiars:

“Va estar detingut tres mesos a la ciutadella de Perpinyà i interrogat brutalment per la Gestapo, que el va deixar mig mort. Per mediació de Pau Casals, amb el qual eren molt amics, van rebaixar el grau de presó del pare i el van portar a l’hospital de Saint Jacques. Allà hi havia menys vigilància i, finalment, se’n va poder escapar. Com va poder, va arribar a casa, va restar amagat fins al final de la guerra i ho va perdre tot.”

“Quan el va deixar a la vora del foc, el meu germà somreia, però ja feia estona que no contestava les preguntes del seu portador. Estava congelat. Estava mort.”

Sota les neus i enmig de les valls pirinenques van quedar-hi sepultades moltes vides, però també bocins i records d’aquells que van aconseguir fugir.

Serà un plaer sentir l’Assumpta Montellà com ens recorda totes aquestes veus a la llibreria, dijous 29 d’octubre. PD Gràcies per la presentació d’ahir, un plaer.

Publicat per Ara Llibres