La bicicleta estàtica

“L’acumulació de preguntes sense resposta dispara la tendència a la fabulació, reforça l’habilitat de mentir i ensenya que la diversitat també consisteix a mantenir, a capa i espasa les diferències. La mentida, doncs, s’imposa com l’instrument de comunicació més habitual.”

Parlar de llibres de contes se’m fa difícil, vaig deixar de comentar Mil cretins de Quim Monzó per incapacitat meva de trobar les paraules justes. Aquest cop com que no volia que em passés el mateix, us remeto a una bona crítica i us encomano amb aquest apunt tan breu que si us plau llegiu, però sobretot rellegiu, els contes compresos a La bicicleta estàtica. Em meravella la capacitat dels contistes i, de Pàmies en particular, per dir tantes coses amb tan poc text… M’han agradat en especial els relats més autobiogràfics i m’han semblat genials El que no hem menjat i Les cançons que li agradaven a Lenin.

Publicat per Quaderns Crema