La Clivella

Gràcies al regal de sant Jordi he fet el meu primer contacte amb la Lessing, autora pendent, com tants d’altres, tot s’ha de dir.
La Clivella és una història que no deixa indiferent més aviat et remou, caragola i fa estremir per la brutalitat d’algunes escenes. També et sacseja la ment. La història ens l’explica un vell senador romà que intenta reconstruir a partir d’escrits antics un episodi d’una era passada, la de les Clivelles. Cito les paraules que van portar Lessing a revelar-nos La Clivella:

“En un article científic recent es deia que la soca humana bàsica i primigènia probablement era femenina, i que els mascles van arribar més tard, com una mena de segon pensament còsmic […]. Aquesta és una de les històries que expliquen què podria haver passat quan les Clivelles van donar a llum a un nen.”

Com si d’un mite es tractés, les Clivelles eren una comunitat de dones autosuficients que vivien en un paratge idíl·lic a prop del mar, amb llenguatge propi, i capacitat d’engendrar gràcies al cicles de la lluna. Les Clivelles només parien nenes. Tot canvia el dia que neix un nen mascle i l’harmonia de la comunitat s’altera. Els nens són abandonats perquè morin però les àligues els salven i els transporten a una vall on aconsegueixen sobreviure. Creixen en un estat primitiu, alletats per una cérvola. Arriba el dia de la trobada entre elles, les Clivelles, i ells, els Ruixadors, els nens que van ser mutilats, abandonats.
La confrontació arriba ben aviat però la dependència entre dones i homes també. De forma metafòrica, Lessing no deixa de parlar-nos de les relacions entre gèneres, i ens sacseja a partir d’una teoria que va contracorrent del que sempre ens han explicat.
Un llibre no apte per a misògens ni defensors de la primacia masculina. Apte per a les persones disposades a reflexionar gràcies a una autora que amb 88 anys no ha perdut la capacitat de remoure consciències.
Publicat per 62 en català i Lumen en castellà.