La lladre de llibres

A mitjan agost vaig rebre de La Campana, La lladre de llibres, abans de la seva sortida a la venda. El títol m’era molt atractiu i m’hi vaig llençar de cap, i ara ja puc dir que si el títol era atractiu el llibre encara ho és més.
D’entrada el primer que crida l’atenció és que la narradora sigui la mort. Tenint en compte que el llibre se situa en plena Alemanya nazi, la mort descriu la feina que se li gira, l’horror que li provoca fer-la, però també descriu la història de la Liesel, la lladre de llibres.
La mare de la Liesel la dóna en adopció a una família alemanya, ella com a comunista no li queda més remei que pujar al tren, al tren de l’horror. La Liesel és acollida per una bona família, de bona gent, perquè de diners no massa, que viu al carrer Himmel, en un barri molt pobre de la població de Molching. La mare tot el dia crida i insulta però té un gran cor. El pare és una bellíssima persona que fuma com un carreter i toca l’acordió. Al carrer la Liesel també hi troba en Rudy, el seu millor amic.
La Liesel cada nit té malsons que la desperten i la millor teràpia és la lectura. El pare s’asseu al costat del seu llit i llegeix i llegeix i llegeix. Amb el temps la Liesel sent una forta atracció pels llibres i se’n converteix en una lladre. Els llibres i la lectura la salven de l’horror de la guerra. Sempre se’ns ha explicat com va viure aquell temps la comunitat jueva, aquest llibre parla de com va afectar la població civil alemanya que s’acaba convertint en còmplice del moviment nazi sense voler-ho. És evident que una part de la població alemanya combrega amb el règim però hi ha moltes víctimes alemanyes que no els queda més remei si no volen perdre la seva vida. El llibre ens mostra com hi ha gent disposada a perdre la vida per uns ideals, a la Liesel la salven les paraules, la lectura i els llibres.
“La lladre de llibres va mirar l’objecte pesant que duia a la mà i que li feia mal. El llibre. Les paraules. Li sagnaven els dits, com quan va arribar al carrer Himmel.”
Publicat per La Campana en català i per Lumen en castellà.