La part visible

XLVIII

Brilla un estel, ridícul i evidentcom la certesa que jo acabariaper fer-te mal de bon de veres. Aratot adquireix una coloraturapàl·lida i renuent, que desdibuixala teva vida, el meu destí, i la resta.

Si no brillàs la llum amb tanta malafolla i amb tanta poca traça,diria encara que t’estimo,que ocupes els meus somnis, que ens pertanyun lloc sota el sol i el fulgor tranquilde la lluna al crestaix de les muntanyes.

En gran pecat vaig trobar una gran pena.

Ed. Proa