La petita Amèlia es fa gran

Hi ha llibres amb els que tens un enamorament a primera vista, no sabria descriure-ho, però treuen el cap de la caixa, els agafes, acaricies les cobertes, els obres a poc a poc i et deixes seduir per la màgia que contenen, els tornes a tancar i a obrir i et continuen fascinant. Tancats te’ls acostes al pit i els abraces en silenci i aixeques el cap per veure si a la llibreria hi ha algú que s’hagi adonat d’aquest enamorament instantani… si és així t’hi acostes i dius: mira’l, si us plau… sinó esperes ansiosament que algú entri per compartir la màgia. Tot això us ho explico perquè aquest conte pop-up tan bonic fa ganes de cridar als quatre vents que vols que tothom el tingui i que tothom en pugui gaudir.

L’Amèlia és un nena que creix i això es tota una aventura perquè tot el que hi ha al seu voltant és més gran que ella, però per sort, això no sempre és així, la perspectiva de les coses canvia. M’agrada recordar espais o coses de quan era petita que eren moooolt grans i que vistos amb el temps no ho són tant, aquesta és l’essència de créixer i fer-se gran. Elisenda Roca ens regala un text poètic embolicat amb les il·lustracions boniques i delicades de la Paula Bonet que no deixo de mirar. El que més m’agrada del treball de la Paula és que reconeixes el seu traç però trobo que s’ha sabut posar a l’alçada de la mainada i ha dibuixat pensant en ells.

Quan ets petit també passa que hi ha persones que penses que no podràs conèixer mai però et fas gran i de sobte tens una llibreria que et dóna la possibilitat de conèixer gent amb quin compartir bones estones. Estic com una nena amb sabates noves de taló de saber que l’Elisenda i la Paula seran dissabte que ve a l’Espolsada fan gaudir grans i petits de la màgia de les bones històries. Us espero!

Editat per Combel