Les veus del Pamano

“La història, quan entra en detalls, perd volada èpica. Jo, com que visc des de dins i de molt a la vora la història que m’ha tocat, no puc deixar de percebre aquests detalls.”
Aquest nadal la meva vàlvula de descompressió després de tancar la llibreria ha estat Les veus del Pamano, d’en Jaume Cabré. Puc afirmar que malgrat anar cansada, a dies rebentada, cada nit m’endinsava en la lectura d’aquesta gran novel·la. Quan fa dos dies la vaig acabar la meva pregunta va ser i ara què?
Si és cert que al principi del llibre em va costar, a mesura que anaven passant els capítols en Jaume Cabré aconsegueix transportar-nos de manera sublim del passat al present de la Tina, una mestra de poble que mitjançant la transcripció d’unes cartes ens va narrant la història de Torena.
Torena és un poble del Pallars amb habitants plens de silencis, rancúnies, delacions. Veïns dividits, republicans, falangistes amb majúscules, maquis amagats al Pirineu.
Una realitat viscuda a molts pobles del Principat. Torena però és l’Elisenda Vilabrú, una dona capaç de tot i més per defensar l’honor de la família, capaç d’autodestruir-se, de perdre qui més estima per l’orgull, per vestir una moral que en el fons està esquitxada de sang.
No exagero si dic que Les veus del Pamano hauria de ser un llibre de lectura imprescindible.

“Adéu filla meva. Fes el possible per respectar, tota la teva vida, la memòria i les idees per les quals jo dono la meva.”
Publicat en català per Proa