Menjar-se la vida a cullerades

Aquests són un seguit de llibres per somriure a la vida que m’han passat per les mans o pels ulls. Són com bocinets de felicitat que tanta falta ens fa en aquests temps que corren.

Seieu al vostre lloc preferit acompanyats de la beguda que més us agradi, deixeu les cabòries enrere, tasteu-los i ja m’ho direu.

Quisiera tener, Giovanna Zoboli i Simona Mulazzani, ed. Los cuatro azules

Tot de desitjos gens materials, somiar és sinònim de llibertat.

Vulèvulà, Olga Molina, ed. Thule

Res és per sempre, ni tan sols les marietes que tant ens agraden, per sort sempre torna la primavera amb marietes i ganes de voler volar. M’encanta.

Héctor, el hombre extraordinariamente fuerte, Magali Le Huche, ed. Adriana Hidalgo

L’Héctor treballa en un circ com a home forçut, quan plega sempre corre cap a la seva caravana, l’Héctor té un secret… li agrada fer ganxet. Davant de la plaga de llibres roses i blau cels un crit a la diferència i contra els tòpics!

Història de l’U, Rosa Osuna, ed. Thule (ens agrada tant que ens n’hem fet un de plastilina que ens fa companyia a la llibreria).

L’U es pregunta què hi fa aquí, per a què serveix? Tot de preguntes existencials que ens fem grans i petits. L’U descobreix que mentre tingui un amic amb qui compartir-ho tot, la resta no és tan important.

Korokoro, Emilie Vast, ed. Barbara Fiore

Dos eriçons molt simpàtics, amb la motxilla de la vida ben plena, s’ajuden mútuament a desfer-se de la cuirassa que els empresona per convertir-se en uns ratolinets lliures de complexos i amb ganes de menjar-se el món.

La fábrica de nubes, Arianne Faber, ed. A buen paso

Us imagineu tenir una fàbrica per fer núvols amb les formes que vulgueu?

Receptes de pluja i sucre, Eva Manzano i Mónica Gutiérrez Serna, ed. Thule

Heus aquí un receptari per cuinar les emocions i menjar-se la vida a cullerades, la supèrbia, la felicitat, l’egoisme, la por, la ràbia, la llibertat, l’esperança… tot ben amanit.

A gust amb la vida, Anna Gavalda, ed. 62/Seix Barral

Quatre germans es retroben per assistir a un casament d’un cosí, la cerimònia els fa mandra i amb el pretext d’anar a comprar l’arròs per als nuvis desapareixen durant un dia. S’obliden de les obligacions laborals i familiars, per retrobar-se amb si mateixos tal com són i reviure el plaer de les petites coses que conformen això tan bonic, però a vegades tan complicat, que s’anomena vida.
Bones vacances a tothom i felices lectures.