Stoner

“El quaranta-tresè any de la seva vida, en William Stoner va aprendre
el que altres molt més joves havien après abans que ell: que la persona
que s’estima al principi no és la persona que s’estima al final, i que
l’amor no és un fi, sinó un procés en el decurs del qual una persona
n’intenta conèixer una altra.”

Hi ha llibres que són especials, únics, mentre els llegeixes saps que són extraordinaris. Normalment són llibres d’històries mundanes, petites i que alguns poden considerar avorrides fins i tot. A mi són llibres que em sedueixen, em transformen ja que amaguen protagonistes, normalment antiherois, amb qui voldries anar a fer una copa de vi.

Stoner n’és un d’aquests. Em passa aquests dies a la llibreria que el recomano i la gent em diu per què? Què té ? Jo els dic, confia en mi. No saps massa què dir si t’ho pares a pensar és la vida d’en William Stoner, un noi, fill de grangers de Missouri que té la possibilitat d’accedir a la universitat per estudiar-hi agrònoms, hi fa els primers cursos però gràcies a les matèries comunes queda hipnotitzat per la literatura, sense dir-ho a ningú fa un salt de carrera i per sempre més viurà envoltat de llibres i literatura fent de professor universitari.

L’Stoner no és un personatge carismàtic, més aviat passa desapercebut, però literàriament ocuparà un lloc dins dels meus llibres de capçalera. Una novel·la perfecta en el to i la forma. Una d’aquelles lectures que no voldries que s’acabés mai, però que ho fa de l’única manera possible. D’aquells llibres que t’atrapa i aconsegueix aïllar-te del món.

Una història que traduir-la ha de ser un deler, mireu què en diu sinó el traductor.

Publicada per 62/Baile del Sol

Traduïda per Albert Torrescasana