Sunset Park

“L’únic luxe que es permet és comprar-se llibres, llibres en rústica, sobretot novel·les, novel·les americanes, novel·les angleses, novel·les estrangeres traduïdes, però en el fons els llibres no són tant un luxe com una necessitat, i llegir és una addicció de la qual no es vol curar.”
Estic en ratxa lectora de bones novel·les i ho vull compartir! Alhora que vull confessar que, jo com el protagonista de Sunset Park, també pateixo aquesta addicció.
Previnguda pels comentaris que l’Auster ja no era l’Auster i desanimada per alguns companys llibreters, m’he tapat els ulls i les orelles i m’he capbussat de ple a Sunset Park i us he de dir que m’ha agradat molt.

En Miles Heller és un jove brillant amb un futur prometedor que de cop abandona casa seva i els seus pares. Decideix que ha de començar de nou i trencar amb un passat que el turmenta fins a límits que no pot resistir. Deixa la universitat i recorre els Estat Units sobrevivint amb feines miserables. A Florida s’enamora de la Pilar, una noia intel·ligent i especial, però menor d’edat. Davant del perill que això suposa i transcorreguts 7 anys de la seva fugida, decideix tornar a Nova York i viure en una casa ocupada per intentar refer les relacions familiars malmeses mentre espera la majoria d’edat de la Pilar.

Els habitants de la casa mereixen un capítol a part, com tenen a la novel·la. Jo sento una especial estima per un percussionista anomenat Bing que es capaç de treballar a l’Hospital de les coses trencades: “Ell assegura que s’equivoquen, que els avenços tecnològics de les últimes dècades de fet només han reduït les possibilitats de vida. En una cultura d’usar i llençar engendrada per la cobdícia d’unes empreses que només busquen el benefici propi, el paisatge s’ha tornat cada cop més depriment, cada cop més alienant, cada cop més buit de significat i de propòsits de consolidació. Els seus actes de rebel·lió potser són insignificants, gestos malhumorats que no serveixen de res o de ben poca cosa fins i tot a curt termini, però ajuden a elevar la seva dignitat com a ésser humà, a ennoblir-lo als seus propis ulls.”

També em commou el pare d’en Miles, en Morris Heller, editor reconegut de la seva pròpia editorial independent. I l’Alice Bergstrom que treballa unes hores setmanals al PEN mentre acaba la seva tesi doctoral.

Sunset park és un calidoscopi de personatges que van fluint a mesura que roda la novel·la. Van i vénen de la mà d’Auster que els fa aparèixer per anar-se trobant i així anar lligant els caps d’una història que ens recorda que la vida va molt ràpid per perdre el temps amb foteses. Si en l’apunt anterior deia que la vida estava feta de sentiments, en aquest em reafirmo que els sentiments ens els provoca la gent, però també un bon llibre, l’art o una copa de vi compartida. Passin, seguin i llegeixin un Auster preocupat per la situació política i econòmica actual i les seves conseqüències.

Us deixo amb un vídeo de l’autor llegint un fragment de la novel·la:

Publicat per 62/Anagrama