Vidas erráticas

Periférica és una altra d’aquestes editorials que estimen la feina que fan i això es tradueix en literatura vestida d’una edició acurada, una bona traducció, amb unes portades que enamoren i et tempten a llegir.
Vidas erráticas de Gianni Celati és un llibre encantador, sobretot, si el que busques en un llibre no és el que hi passa sinó com passa. A Vidas erráticas hi passa la vida d’una ciutat italiana de províncies als anys 50 sota la mirada d’un nen. La ciutat creix com també ho fan els nens que entren a l’adolescència. Són tres relats que es llegeixen com si fos una novel·la, mentre els llegeixes s’esbossa un somriure que no pots esborrar fins que acabes el llibre.
“El descubrimiento de que uno está separado de todo y encerrado en sus pensamientos, que le hacen sentirse más separado que nunca, es ya de por sí algo que te deja de piedra. Pero añádase el hecho de descubrir que los demás van a hacer la compra, despachan sus asuntos, se cortejan, se aman, se dejan, se lían, se degüellan, se mueren, sin que se les haya pasado nunca por las mientes estar separados de todo lo demás. No hablemos ya de los jubilados del barrio, que venían a su estanco a charlotear de política o de fútbol todo el santo día. Éstos los hacían sentir solo hasta tal punto que a veces tenía que abandonar de súbito el estanco y darse una vuelta hasta las murallas.”
És un llibre italià pels quatre cantons, mentre hi ets podrien estar filmant una pel·lícula de l’època del neorealisme al teu costat. Llegir et permet viatjar i amb aquestes Vidas erráticas et trobes assegut en un banc de la plaça del poble tot veient la vida com passa. Una prosa excel·lent que recorda a la Ginzburg, a Ammaniti… Ideal per llegir sota un sol de justícia tot prenent una granita.
Publicat per Periférica