Winesburg, Ohio

Els qui em seguiu deveu haver notat dues debilitats… Libros del Asteroide n’és una i l’altra, la col·lecció El cercle de Viena que acaba de publicar Winesburg, Ohio i és fantàstica!
Un vell, del llit estant, mira per la finestra que dóna al carrer principal de Winesburg. Des d’allà observa amb deteniment la quotidianitat dels habitants, en aparença res sembla extraordinari, però en el fons cadascú busca el seu paper en una comunitat curiosa. Anderson dibuixa uns personatges grotescos, descriu situacions absurdes (tal com ho va ser la mort del propi autor que es va empassar un escuradents tot bevent un dry-martini) i grata la superficialitat dels personatges per descriure’ls vius, contradictoris i gens plans. Tot amb un llenguatge acurat i molt fotogràfic.

L’ofici de periodista de Sherwood és patent en aquesta crònica d’un poble. La vius com si fossis un habitant més assegut al costat del vell que observa la finestra. Cada capítol ens descriu una persona del poble, són diferents històries totes lligades per un fil gairebé invisible sense el qual, però, Winesburg no seria el mateix. “Contes a la caixa d’una novel·la” com molt bé escriu David Castillo. Us he de dir que l’he trobada molt cinematogràfica, m’he imaginat tots i cadascun dels seus personatges abillats amb un peto texà, el barret de palla, els vestits de les dones, els carruatges de cavalls i les botigues d’ultramarins plenes a vessar d’objectes i amb aquells pots de vidre plens de caramels…

Us deixo amb una cita que em va fer agafar unes ganes de queixalar una poma…

“A la tardor passegeu pels horts i el terra s’ha endurit amb la gebrada que teniu sota els peus. Els mossos ja han collit les pomes dels arbres. Les han posades en barrils i les han enviades a les ciutats, on se les menjaran en pisos que són plens de llibres, revistes, mobles i gent. Als arbres, només hi queden unes quantes pometes arrugades que els mossos han rebutjat. Semblen els artells de les mans del doctor Reefy. Els fas una mossegada i són delicioses. Tota la seva dolçor s’ha concentrat en una mena de porció rodona d’un dels costats de la poma. Correu d’un arbre a l’altre, pel terra gebrat, per collir les pomes arrugades i picades i omplir-vos-en les butxaques. Només els elegits coneixen la dolçor de les pometes arrugades.”
Menció especial per la traducció excel·lent de Francesc Parcerisas i l’edició del llibre, la coberta reprodueix un quadre de Grant Wood, American Gothic, que podrien ser dos habitants de Winesburg, perfectament.
Publicada per Viena en català i Cátedra en castellà